Dimecres 14 de Març
| 14 març 2012Mentre et fumes la cigarreta recolzada a la rentadora, perquè prefereixes això a dormir al costat del dels roncs, descobrir que voldries ficar-te en ella. A la insignificant rentadora. Sent conscient que tots els teus veïns són feliços o no tant en els seus somnis, que ves a saber els milers d’històries que succeeixen ara mateix en el teu edifici, el que sembla que s’enfonsarà qualsevol dia. Desitjar obrir la petita porta rodona i blanca, entrar d’un salt, acomodar-te i en posició fetal, tornar a néixer. Tornar a néixer. Tornar a néixer. Tornar a néixer. Començar de nou. De zero. Ficar-te i rentar-te de cap a peus. Marejar-te donant voltes i voltes i voltes i voltes en el mateix sentit amb el mateix ritme durant hores. Marejar-te fins oblidar tot l’anterior. I sortir, regalimada d’aigua, amb el peculiar olor de suavitzant, aquell que diuen que fa miracles a la televisió que t’agradaria tirar pel balcó, després estendre’t cap per avall, pels peus, aprofitant el estar regalimada per plorar en silenci perquè no saps qui ets, ni d’on véns, ni tan sols on vas. Confonent les teves llàgrimes amb l’aigua que notes caure. Però olores bé, i encara que estiguis bruta per dins, fas bona olor, i això és el que importa en aquest precís moment.
Jade
